En aquest barri de la Font d’en Fargues, gaudim d’un Casal on diferents entitats desenvolupen una tasca encomiable, fent Cultura pels veïns que hi vivim.
Aquest dissabte, que havia començat plujos i per la tarda havia escampat, sortí com sempre a fer una volteta. Em notava la respiració entretallada, en pujar pels carrers costeruts del barri, i decideixo, anar pel carrer Pedrell, que articula la circulació del barri. En arribar a la cruïlla amb el Passeig de la Font d’en Fargues, sempre respiro una estona gaudint del moviment que es veu a la cruïlla. En seure un moment per descansar en el banc públic que hi ha a la vorera, recordo amb un somriure al llavis l’ensurt que vaig tenir el darrer any, fins que vaig veure penjat un cartell a la façana del Casals que anunciava Els Pastorets del 2019. Encuriosit torno a aixecar la vista i comprovo que aquest any no hi penja res, nomen un cartell que diu que el Casal fa barri.
Quin desassossec, quin respirar entretallat, i recordo, ximplet de mi, que porto la boca tapada per la mascareta obligatòria per anar pel carrer. Faig una esbufegada i decideixo mirar que hi ha al Casal. Tot està fosc, tancat i barrat, amb un cartell a l’entrada que diu que està tancat per malaltia de un encarregat, i recordo tot, empipat, el coi del Covid-19 que ens ha tocat el voraviu des de el començament del any 2020. Tinc ganes de que passi, en comprovar que totes les activitats del Casal estan parades, que les il·lusions i les rialles dels infants que hi fan cap, no ressonen en el barri.
Tots estem igual, acoquinats per aquest coi de coronavirus i la maleïda pandèmia. Ho tinc clar, aquest any, ni els dimonis, ni els pastorets de la gent engrescadora del Casinet del Casal de la Font d’en Fargues son capaços de vèncer les dificultats que ens comporten les tres normes de convivència que diuen les autoritat. Mans, mascareta i distancia. No podrem gaudir del que tant esperàvem, la victòria del bé sobre el mal. No podrem cantar d’alegria amb els antibiòtics, com angelets vencedors d’en Satanàs, aquest any el Covid-19, com el pitjor dimoni de tots el dimonis que a l’avern estan.
Faig un altre renec dels meus, i desitjo que el silenci del Casal s’acabi i torni la disbauxa dels nois, dels grups i de la cafeteria, plena dels veïns del barri. Vull que es trenqui el silenci i torni la cridòria, perquè la gent del Casal torni a gaudir amb les activitats.
En tornar cap a casa trobo un component de la junta del Casinet que em diu que ja hi pensen en com fer per que ens recordem dels Pastorets i que aviat hi haurà una sorpresa, i hem dic que cal que els Pastorets segueixin retornant cada anys per Nadal, al nostre estimat barri de la Font d’en Fargues.
Higini
