1 de gen. 2021

10 ANYS DE PASTORETS

 El nostre estimat Higini amb la col·laboració de diferents persones lligades al grup de teatre ha elaborat aquest vídeo dels 10 anys dels Pastorets, de ben segur que trobareu moltes cares conegudes.


24 de des. 2020

GRÀCIES COMPANYS

 

      Gràcies Companys, moltes gràcies. En acabar la projecció de la pel·lícula recull de deu anys de “Els Pastorets” del Casal de la Font d’en Fargues, la Junta del Grup de Teatre Casinet, em sorprèn amb un ram de flors, i dic sorprèn perquè realment jo no havia preparar cap mena d’agraïment o discurs i la Carme vol que pugi a l’escenari, per oferir-me un ram de flors. Ja sabeu en teatre, quant algú rep un ram de flors es que volen reconèixer-li quelcom, per exemple, una actuació genial. I aquest no era el meu cas. Jo nomes havia fet un recull del treball de molts altres que varen fer filmacions i fotografies dels Pastorets representats al Casal els darrers deu anys. Afalagat per els components de la junta; si, si..., aquells mateixos quatre amics que el 2011 aixequen el projecte, i que saberen encomanar l’esperit dels Pastorets a mes de vuitanta persones cada any, per portar endavant el projecte; volien homenatjar-me a mi, el darrer nouvingut a aquest grup. 




     No vaig gosar pujar al escenari, no tenia dret a fer-ho, volia quedar-me al pati de butaques amb els meus Companys de Pastorets i nomes vaig saber justificar, que m’havia empassat deu mil fotografies i vint-i-cinc hores i escaig de gravacions per fer aquell recull. El que jo entenia era l’esperit dels Pastorets del Casal. Nomes se’m va acudir dir que el treball l’havia fet perquè qualsevol dels que han intervingut en el procés d’aquest deu anys, entengués que ell havia estat el protagonista. I per això vaig dir que si algú no s’havia vist en el vídeo, que no es preocupes, que hi era. Tothom hi era com diria en Getsé, menys el maleït de mi. 

     El meu interès en aquesta exposició i en la pel·lícula recull dels deu anys, ha estat -que tothom es sentis protagonista dels Pastorets-, d’aquesta obra coral que porten a terme cada any aquest quatre amics i uns quants mes que els segueixen. Com no havia preparat res, em va faltar la modèstia suficient, per reconèixer el treball dels que van fer possible el sentit d’aquest vídeo, la Bet, en Ricard, en Tomàs i la Maria, que varen trobar la forma de ser prou enginyosos per fer de nexe d’unió d’aquell poti-poti que tenia organitzat en el meu ordinador. Calgué descobrir les gravacions de l’amic Enric, en torn al que ell deia el “making off” dels Pastorets, per donar sentit al conjunt de retalls, que vaig preparar i que tant us van agradar. 

     Així que tot ufanós, en arribar a casa l’hi vaig mostrar el ram a la dona, al temps que ella, em deia que em veia tan inflat que no passava per la porta. I tenia tota la raó. Estava molt espitat de com havia anat la projecció. Però en adonar-me del que deia la dona, vaig caure dels núvols i segut al sofà de casa, vaig començar a sentir el meu cor que em parlava i començava a adonar-me perquè estava francament content. 

     Es precisament això que us explicaré ara, el que vull que em tingueu en compte, quan tot pujat us dono la pallissa, amb els meus vídeos i fotografies. 

     El motiu real de tot el que faig, dins de qualsevol grup en el que he participat a la meva vida, es veure somriure a l’infant que portem dins. Gaudeixo plenament, quan he vist aquests anys la il·lusió dels menuts en participar en els Pastorets, quant molt entremaliats no paraven de saltar i córrer pel l’escenari. I com gaudeixen, els menuts, en sortir a escena i veure que ells son els protagonistes, per això en las sessions dels passis de la pel·lícula, gaudia en veure com els infants, que havien vingut a veure-la, es veien ells dalt de l’escenari, o com el grupet de donetes que començaren, l’any 2014 sent unes nenes i a les que jo vigilava dalt de l’escenari, gaudien del canvi que havien fet. Alguna es tapava la cara i deia “aquesta no soc jo”. No volia veure les cares que feia, fent d’àngel, de dimoniet, de pastoreta, o mes endavant fent algun dels personatges amb text de l’obra. Aquesta va ser la meva recompensa en veure la pel·lícula. Ja em sentia feliç, havent participat en algun moment de la vida de qualsevol dels que érem allà i aconseguir fer-los somriure. Per mi era una gran recompensa, no tenia preu. Però encara hi havia un premi millor, que vull que conegueu. Entre aquella mainada havia algú especial. Un dimoniet que sempre estava junt a Satanàs i que en veure’s a la pantalla també va fer un somriure, a pesar que ell, sempre estava molt seriós dalt del escenari. Era l’Alex Hornos. Acompanyat dels seus familiars, que gaudien d’aquells moments que havien viscut dalt de l’escenari.

      Estava jo amb aquestes cabòries en el sofà pensant això que us explico, quan vaig rebre el millor del missatges que mai podia imaginar, algú a qui la vida ha posat a proba aquest dos darrers anys, tenia l’atreviment de dir-me que hem felicitava per la tarda que els havia fet passar, a ell i la seva família. Era l’amic Oscar, amb qui vàrem debutar fent de pastors amb text, el mateix any. Tornava a somriure com un infant en veure’s reflectit. Aquest va ser el moment en que per mi va tenir sentit el treball que havia fet. Be, treball, treball, potser no....,com podeu pensar, jo m’ho passo d’allò millor fent-vos posar carotes per disparar la màquina de fotografiar, per fer aquestes fotos que heu vist. 

     Avui nomes em ve al cap una entrada de l’Anam, dient “Del Temple les portes obertes estan. Feliç de qui cia..... pels Pastorets triat”, com vàrem ser-ho junt amb l’amic Oscar, l’any 2014. Higini. 21.12.2021

7 de des. 2020

10 ANYS de PASTORETS al CASAL


En aquest any marcat pe la pandèmia el Grup de Teatre Casinet no podrà posar en escena com cada Nadal la representació al Casal de la Font d’en Fargues de l’obra “ Els Pastorets”.

 Per mantenir la tradició dins del barri, presentarem el proper dia 20 de desembre una projecció de cinema a la sala del Casal, un recull dels millors moments de les representacions fetes fins al darrer Nadal. 

 Amb aquesta projecció el G.T. Casinet vol donar un sentit agraïment a tothom que ha fet possible aquest meravellós projecte. 

 Per tal de poder gaudir-la, respectant totes les mesures de salut adients, en farem dos passis a les 17,30 h i a les 19,00 h.

 Per aconseguir les entrades caldrà que feu la reserva prèvia “on line” a la pagina web del Casal.

 No faltis, així podrem dir que un any més “Els Pastorets” han estat presents al nostre Barri de la Font d’en Fargues.



9 de nov. 2020

Silenci a la Font d’en Fargues.

 

En aquest barri de la Font d’en Fargues, gaudim d’un Casal on diferents entitats desenvolupen una tasca encomiable, fent Cultura pels veïns que hi vivim.

 Aquest dissabte, que havia començat plujos i per la tarda havia escampat, sortí com sempre a fer una volteta. Em notava la respiració entretallada, en pujar pels carrers costeruts del barri, i decideixo, anar pel carrer Pedrell, que articula la circulació del barri. En arribar a la cruïlla amb el Passeig de la Font d’en Fargues, sempre respiro una estona gaudint del moviment que es veu a la cruïlla. En seure un moment per descansar en el banc públic que hi ha a la vorera, recordo amb un somriure al llavis l’ensurt que vaig tenir el darrer any, fins que vaig veure penjat un cartell a la façana del Casals que anunciava Els Pastorets del 2019. Encuriosit torno a aixecar la vista i comprovo que aquest any no hi penja res, nomen un cartell que diu que el Casal fa barri. 

Quin desassossec, quin respirar entretallat, i recordo, ximplet de mi, que porto la boca tapada per la mascareta obligatòria per anar pel carrer. Faig una esbufegada i decideixo mirar que hi ha al Casal. Tot està fosc, tancat i barrat, amb un cartell a l’entrada que diu que està tancat per malaltia de un encarregat, i recordo tot, empipat, el coi del Covid-19 que ens ha tocat el voraviu des de el començament del any 2020. Tinc ganes de que passi, en comprovar que totes les activitats del Casal estan parades, que les il·lusions i les rialles dels infants que hi fan cap, no ressonen en el barri. 

Tots estem igual, acoquinats per aquest coi de coronavirus i la maleïda pandèmia. Ho tinc clar, aquest any, ni els dimonis, ni els pastorets de la gent engrescadora del Casinet del Casal de la Font d’en Fargues son capaços de vèncer les dificultats que ens comporten les tres normes de convivència que diuen les autoritat. Mans, mascareta i distancia. No podrem gaudir del que tant esperàvem, la victòria del bé sobre el mal. No podrem cantar d’alegria amb els antibiòtics, com angelets vencedors d’en Satanàs, aquest any el Covid-19, com el pitjor dimoni de tots el dimonis que a l’avern estan. 

Faig un altre renec dels meus, i desitjo que el silenci del Casal s’acabi i torni la disbauxa dels nois, dels grups i de la cafeteria, plena dels veïns del barri. Vull que es trenqui el silenci i torni la cridòria, perquè la gent del Casal torni a gaudir amb les activitats.

 En tornar cap a casa trobo un component de la junta del Casinet que em diu que ja hi pensen en com fer per que ens recordem dels Pastorets i que aviat hi haurà una sorpresa, i hem dic que cal que els Pastorets segueixin retornant cada anys per Nadal, al nostre estimat barri de la Font d’en Fargues.

Higini



27 de març 2020

Des del confinament



Avui que és el dia mundial del teatre justament fa dues setmanes que la nostra rutina en major o menor grau ha canviat, ha patit una sotragada de sentiments, emocions, inquietuds… i les circumstàncies ens fan estar tancats entre les parets de casa nostra, avui que cada vegada i cada dia que pasa trobem a faltar allò que potser abans no valoràvem en la seva mesura, avui us volem dir que us trobem molt a faltar.

 Els que ens agrada el teatre, aquesta pandèmia ens està traient allò que és més significatiu en aquest mon de les arts escèniques: L’escalf humà, el contacte amb la gent, els riures als assajos, les complicitats en les mirades entre els actors i sobretot l’escalf dels espectadors, els aplaudiments i les encaixades de mans, tot això i més resta al calaixos del record, uns calaixos que la gent del grup Casinet, gràcies a Déu els té ben plens.

Però per damunt de tot aquest enyor, està la salut de tots nosaltres, estem convençuts que ben aviat tornarem a obrir aquests calaixos, ara toca que el teló estigui tanca. La veritable funció està a casa d’un mateix, fent el millor paper de la nostra vida: cuidar i cuidar-nos. 

Tornarem a veure’ns,
Tornarem a compartir moments de joia.
Tornarem a anar a Betlem ben aviat.
Tornarem a compartir diàlegs i assajos les nits de dimarts i dijous,
Tornarem a sentir com la vitalitat i l'entusiasme del grup jove  es contagia per tots els racons del casal.
Tornarem la contemplar com els avis del casal fan arribar la seva veu  gastada a tots els racons de la Platea.
Segur, segur que tot això arribarà.

 Estimats amics, estimada família, la junta del Casinet us volem transmetre tot el nostre escalf i estimació i sobretot desitjar que les vostres famílies estiguin plenes de salut.

 I no ho dubteu pas, quan tot això acabi… començarà de nou l'espectacle!

Una forta abraçada a tots.



20 de març 2020

DIA MUNDIAL DEL TEATRE PER INFANTS

Confinats a casa, enmig d'aquests temps d'incertesa, avui es celebra el dia mundial del teatre per infants.
 Amb l'esperança de que tot anirà bé, us desitgem una bona salut per tots vosaltres i esperem veure-us ben aviat des de dalt de l'escenari