Les noies del G.T. Casinet Jove, presenten un trencaclosques per fer un joc
interpretatiu conformat per diferents esquetxos que donen un resultat estrany.
A
veure..., com ho explicaria jo perquè ho entengueu….. Es una comèdia tradicional,
si, però no gaire. Hi ha una directora, si, però no dirigeix. Hi surten unes actrius, si,
però quasi no actuen. Hi ha una escenografia, si, però a qualsevol cosa en diuen
escenografia. Tenen un vestuari, si, però per no anar despullades. Hi ha, una
il·luminació, si, però per no deixar la sala a les fosques. També hi ha uns efectes
especials, si, perquè hi col·labora el públic.
Està claríssim, desprès d’aquesta
explicació, crec que no entrareu a la sala. O
potser si! Voldreu veure quant
interessant és el treball d’aquestes joves, que s’han escarransit el cap escrivint
unes historietes que en clau d’humor critiquen alguns tics de la societat actual.
Veureu, des de la visió d’aquestes joves, com agraden al públic les xafarderies, fins
a quin punt les histories de terror tenen grapa en la gent, com presentem un mon
ensucrat de princeses als nostres fills, i finalment, perquè els musicals entusiasmen
al personal. La raó del perquè de tot plegat, són en definitiva les histories explicades
dalt de l’escenari, les que fan gaudir el públic, i aconsegueixen un somriure
còmplice.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada