Els Pastorets de l'avi

Ara que tot sovint consultem la Viquipèdia, miro que son Els Pastorets i com a definició diu “Els Pastorets és una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts indrets de Catalunya. L'argument combina els continguts del naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs dels pastors que rememoren el primer Nadal. A principis del segle XXI l'escenificació de Pastorets és molt estesa en els territoris de parla catalana. Juntament amb les Passions, són les representacions tradicionals més arrelades. En general, l’argument es construeix a partir de tres històries: la primera, les esposalles de Josep i Maria, la parella en cerca de posada i el naixement; la segona, la lluita entre àngels i dimonis; i la tercera, centrada en els pastors, de caràcter còmic i costumista.”

  Efectivament, te raó la Viquipedia, d’això tracta l’obre d’en Folch i Torres, i segurament quant algú de vosaltres vingui a veure l’obra algun dels dies que la representem, podreu copsar-ho.

Per un avi, com jo, que hi participa, tot sigui dit, per fer costat a les netes que feien de pastoretes el primer any, i que en el seu tercer any, estan plenament implicades, el més important dels Pastorets, no ha tingut res a veure amb l’argument de l’obra. M’explicaré:

Resulta que en arribar el primer dia als assaigs he trobat un grup de gent que per posar en marxa la representació elabora tot el necessari perquè l’obra pugi al escenari. Quant dic tot, vull dir tot, des de la roba, el decorat, els elements de l’escenografia, els cartells anunciant els dies de representació, el programa de mà, ocupar-se d’obrir el Casal per fer els assaigs, encendre la llum del teatre, deixar-lo tot endreçat, per poder fer les altres activitats del Casal. També he vist que hi ha gent que es reuneix moltes vegades abans per programar-ho, per ocupar-se de situar els nens en un vestidor adient, per buscar unes maquilladores que preparin les carones dels pastors, àngels, angelets i dimonis. Pensar en una capa per Satanàs, unes perruques per qui calgui, un mocador de complement, les ofrenes per al nen Jesús, els bastons, barretines i sarrons dels pastors, i fins i tot les forques perquè els dimoniets donin el pego, son tasques que junt amb d’altres que m’oblido, cal fer.

  Això forma part de l’obra que veureu representada, els tres dies que estan previstos. Ha estat en tots els assaigs d’aquest any i he copsat el sentiment dels verdaders Pastorets. No imagineu pas l’interès dels vailets en la feina que cal fer, tant els dimoniets, com els pastorets i els angelets, es prenen la seva tasca amb una dedicació digne de valorar. Tant que la seva dedicació fa que la responsabilitat que tenim els grans perquè tot aquest muntatge surti endavant, fa que nosaltres tinguem que superar-nos per complir les seves expectatives. Nomes veure com s’entreguen els nens i nenes, a qualsevol ordre dels directors, ens omplen d’orgull, al temps que ens suposa una responsabilitat afegida. Aquest marrecs que no coneixen quasi res de que va l’historia, fan que totes les famílies ens impliquem d’allò mes en el muntatge. Els grans restem obligats a donar exemple i dedicació perquè els Pastorets, arribin a ser una festa que gaudiran tots, pares, germans, parents i amics dels qui col·laboren.

No dubteu, avui que els valors son en entredit, aquests marrecs ens donen una lliçó d’esforç, dedicació i estima per allò que els grans els hi proposem fer. Una historia que va de la família, del bé i el mal i del triomf de la bona gent. Gent com la que aquest any del 2016 gaudirà en les tres diades que el Grup de Teatre Casinet oferirà els Pastorets.

Higini