12 de des. 2014

Diari d'un aficionat

Escrit trobat entre bastidors, pot  ser real, pot ser imaginari, de lliure interpretació, l'hem penjat al bloc, perquè parla dels Pastorets....

Potser perquè el teatre no és el meu gran “hobby” o potser perquè en el grup no és on tinc les relacions personals que més m’omplen, o senzillament perquè després de tres anys ja fa una certa mandra… sigui per la raó que sigui, el que sí que és cert, és que el mes de setembre amb més de 30 graus a l’ombra la perspectiva d’anar assajar cada diumenge se’n feia una muntanya.

Però els mesos han anat passant i aquella mandra ha anat desapareixent donant pas a una il·lusió, unes ganes, i perquè no dir un pessillogeix a la panxa a mesura que s’apropa l’estrena de diumenge.
La vida ofereix la possibilitat de viure les coses de moltes maneres, de viure diversitat de moments en la intensitat que tu mateix et proposes: la família, la feina, el temps lliure… la clau de trobar l’equilibri entre tot el que fas i la felicitat penso que és saber viure amb intensitat tots els moments que el dia a dia et va oferint.

Un d'aquests moments és sense cap mena de dubte els Pastorets, a mida que ha passat setembre, octubre, novembre i el desembre va avançant, els Pastorets han anat guanyant intensitat en la meva vida diària.
Tinc ganes que s’aixequi el teló el dissabte vinent a les 18’00h.

Els anys passen, ningú té la clau del futur per saber que passarà el nadal que ve, ningú sap si aquesta vegada serà la darrera que empaitaré uns pastorets o un àngel ben formós en farà caure al terra, el que si que tinc per segur és que passaran els anys i quan la memòria em vulgui fer una mala passada tinc el somni que mai em faci oblidar els diumenges a la tarda, on els meus fills van tenir el primer contacte amb el món del teatre, quan agafats de la mà dels seus avis van aprendre que la vida no tot es tan real com sembla i que la vida et fa fer un paper que a cops no és el que vols.

Si haig de definir els Pastorets en una paraula ,aquesta és família: Família perquè personalment tres generacions que porten el meu cognom cada any pugem a l’escenari, família perquè els Pastorets acostumen a  ocupar molts moments de conversa amb els pares (motors sense cap mena de dubte d'aquest projecte) i també amb els propis fills (lluites a casa entre dimonis i àngels, la història dels pastorets explicada en milers de versions abans d'anar a dormir...)  però família també perquè m’emociona veure avis amb els seus néts a dalt de l' escenari, o mares amagades darrere un mocador mirant orgulloses com el seu fill fa de dimoni o Pastorets, o grup d'amics de divuit anys, que riuen i s'ho passen bé a l'escenari...

És això, l'essència màgica dels Pastorets. No deixen de ser una festa familiar on tots esteu convidats a prendre part, o sigui que si aquest diumenge voleu ja sabeu, us esperem...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Després de l'estrena i de l'ambient viscut .... el"Diari d'un aficionat" és realment el refelx dels nostres Pastorets.
Fins dissabte ,Eulàlia.

Anònim ha dit...

Moltes gràcies aficionat per les teves reflexions, crec que ho has descrit a la perfecció!!!. Una abraçada