HOMENATGE A ANNA LIZARAN

Filla de modista i mecànic, no va ser mai glamurosa en un sentit convencional perquè no es va allunyar gens de la gent senzilla. Era tímida i tossuda i es mantenia en una comunió gairebé tel·lúrica amb els sentiments i el tarannà més essencial d'aquest poble. Tenia la tendresa eixuta de les heroïnes de Bertolt Brecht. Et podia fer riure fins que et saltessin les llàgrimes amb una franquesa radical que fregava el sarcasme. Sent fundadora d'Els Comediants, no feia mai la impressió d'estar fent comèdia. La seva gran presència a l'escenari partia sempre de la fragilitat. Patia la inseguretat necessària perquè res del que deia semblés après. Les paraules li sortien com si li vinguessin al cap en aquell moment, amb l'abruptesa intemperant d'una erupció. Però no necessitava dir res per comunicar. Formada en l'escola de mim de Jacques Lecoq, un dels seus papers més expressius va ser donar vida a una Neua muda en la mítica Primera història d'Esther de Lluís Pasqual. El temps la va millorar com a un Stradivarius. Potser ja treballada per la malaltia, arribava a notes impossibles en les obres més recents. Només algú que ho ha interpretat gairebé tot, que ha viscut tant i tan intensament, pot fer la Violeta Weston del seu Agost . L'Anna fa mutis deixant molt alt el pavelló i en el més cru del cru hivern per als de la faràndula. I és bo ara recordar a qui se senti temptat pel desànim que aquella nena que feia de Mare de Déu a la Passió d'Esparreguera vivia en un hivern encara molt més cru. ALBERT PLA NUALART |