Ja fa uns mesos que estem preparant el nostre segon espectacle d’aquest
any que presentarem el proper mes d’octubre dins el marc de la
Mostra de Teatre d’Horta-Guinardó i que uns dies després tornarem
a fer a la sala del Casal Font d’en Fargues.
Es tracta del text “No
hi ha lladre que per bé no vingui”, del dramaturg italià Dario
Fo. Un vodevil de ritme trepidant i d’estructura clàssica, amb
sofà (butaques, en aquest cas), pistola i embolics amorosos per tot
arreu.
Per
nosaltres és un repte fer aquesta peça per les dificultats que té
desenvolupar una comèdia (presència constant de ritme, personatges
molt ben definits, resolució de situacions còmiques mitjançant
tècniques de mim, etc), a més a més, pel fet que venim de fer com
a primer espectacle de la temporada i després de les obres de
rehabilitació del Casal una peça dramàtica com és “L’Helicòpter”,
de Maria Barbal. Res a veure!
Us
hem de dir que ens va fer molt contents la vostra massiva presència
a les dues representacions de l’Helicòpter i és, per això, que
ara estem treballant molt dur per no decebre les vostres expectatives
respecte d’aquest text de l’autor italià. Si algú de vosaltres
ha vist alguna peça abans de Dario Fo (les més conegudes són “Mort
accidental d’un anarquista” i “Aquí no paga ni Déu”) sabreu
el tipus d’humor que desprenen. En una primera lectura, ens trobem
una situació còmica que protagonitzen personatges molt propers a
nosaltres (nosaltres podríem ser ells), però, en una segona lectura
més profunda veurem que aquest italià d’esquerres, anarquista i
bufó (com es defineix ell mateix) carrega d’una manera rellevant
contra tot el que es posa per endavant; en el nostre cas posa de
manifest l’actitud hipòcrita i manipuladora de les persones quan
necessiten exercir-la en benefici propi.
No
volem explicar res més per no desvetllar gaires coses. Us hi esperem
a tots el proper mes d’octubre.
1 comentari:
enhorabona, això rutlla!
gaudiu-ne!
una vella admiradora.
Publica un comentari a l'entrada