14 de des. 2011

Ja arriba el dia tranquil.la Maria.


           La darrera entrevista que publiquem tot just a falta de quatre dies per l'estrena és per una de les actrius més joves que participen en l'obra, tota una injecció de vitalitat i optimisme per a tots. Si començàvem les rodes d'entrevistes amb la persona més veterana hem volgut acabar amb Maria, tot desitjant que sigui una de les possibles pedres de renovació que s'han aixecat en el nostre casal.

María López té 15 anys i està cursant quart de l'ESO,  
El casal s'ha renovat però te'ns algun record de les velles parets del casal?
Jo no ho recordo perquè era molt petita però el convit del meu bateig es va celebrar en el bar del vell casal.
També m’han explicat que la meva besàvia va conèixer al meu besavi en els balls que es feien en aquella època aquí al Casal.

Qui et va empènyer ha sortir a l'escenari a fer els pastorets o va ser iniciativa pròpia?
Va ser iniciativa pròpia ja que jo tenia moltes ganes de fer teatre i al veure els cartells vaig creure que era una bona oportunitat .

És la primera vegada que fas els pastorets? i que representes una obra de teatre?
El màxim que havia fet, de teatre, eren els pastorets a l’escola però, a part d’això aquest és el primer cop que faig teatre una mica més seriosament.

Què et diuen els amics o amigues quan els expliques que has fet durant tres mesos els caps de setmana?
Em diuen que tenen ganes de venir-me a veure però ja no hi ha entrades.

Què t'ha semblat l'experiència dels assajos?
Ha estat molt divertit assajar, sobretot perquè hem fet molta pinya entre tots els participants.

A falta de pocs dies per a la gran estrena... que passa pel teu cap?
Doncs, sobretot molts nervis però també moltes ganes de que es vegi el resultat de tres mesos de molt d’esforç .

I desprès d'aquesta obra en vindran més?
Això espero.

Vols afegir alguna cosa més?
Donar moltes gràcies a totes les persones que han participat en l’obra, tant als actors, com tècnics, ajudants de l’escenari, ja que sense ells no s’hagués pogut dur a terme l’obra.
Gràcies per tot.


2 comentaris:

admiradora ha dit...

Maria-Maria.... hauràs de participar a mes obres pq las amigues i amics et puguin venir a veure ..

Anònim ha dit...

Ah, Maria, quin goig haver-te pogut casar amb en Josep. No sé pas si ho has vist gaire clar, tot i que, pel que dius, el veus amb bons ulls, però...no desesperis, que la vida és llarga !

Simeó