22 de jul. 2011

COMENTARI SOBRE L'ESTRENA DE MENTIDES AMB LES CAMES LLARGUES

El Sr Director del grup ens ha enviat aquesta crònica de la ultima estrena del nostre grup de teatre. Moltes gràcies Pere.

Mentides amb les cames llargues: una estrena nacional

El dissabte 11 de juny, al teatre de l’Agrupació Congrés, el nostre grup va estrenar Mentides amb les cames llargues, una obra d’Eduardo de Filippo que mai no s’havia fet fins ara ni a Catalunya ni a Espanya. L’obra, estrenada pel mateix autor a Roma el 14 de gener de 1948, és una de les tan personals “comèdies dramàtiques” de l’autor.

En un temps de misèria, la immediata postguerra italiana, l’autor reflexiona sobre la hipocresia i la misèria moral a què es veuen abocats molts dels personatges per tal de sobreviure en unes circumstàncies molt difícils. La situació de dificultat econòmica és equiparable a l’actual, un dels fets que han motivat la nostra tria.

Com altres obres de l’autor, la situació inicial arrenca d’un fet real: Benedetto, el marit traït, existia de debò! Enmig de tot l’embolic familiar i social, apareix la figura de Libero, un home pobre, però íntegre, que intenta salvar la seva dignitat per damunt de tot. Però hi ha mentides que tenen les cames molt més llargues que les veritats petites i que corren i s’estenen molt més de pressa perquè convenen als qui les fan córrer i als qui manen. Un text que fa riure per no plorar.

L’estrena, lamentablement lluny del nostre teatre del Casal que encara no era a punt, va estar acomboiada pels familiars i els incondicionals del grup. I una petita sala de barri va tenir l’honor de ser la primera en tot l’estat que ofereix aquesta peça. La companyia, amb els nervis de punta com en qualsevol estrena però encara més en aquest cas, va complir amb escreix les expectatives i va tenir pendent d’un fil el públic entusiasta que l’havia anat a veure.

Si tot va bé, amb uns quants retocs. amb més i més lluïts mitjans i menys nervis, el nostre Casal de Font d’en Fargues veurà, els dies 17 i 18 de setembre, la segona representació d’aquesta comèdia que, de vegades, fa riure, però que sobretot ens fa reflexionar sobre la debilitat de la nostra condició humana.

Us hi esperem i desitgem que gaudiu amb ganes de les emocions que el gran dramaturg italià ens va voler encomanar.

Pere Puértolas

1 comentari:

Anònim ha dit...

molt bon escrit, endavant amb l'estrena al casal!