18 de nov. 2013

Històries (I)

Durant algunes de les properes entrades, anirem relatant algunes velles històries del món del teatre: reals, fictícies, autobiogràfiques... qui sap, però de ben segur que totes poden agafar-se i adaptar-les a la situació actual dels nostres pastorets... o no!

En Pere era un noi que li agradava molt fer teatre, havia agafat amb moltes ganes el paper de “seductor” que el director l’havia donat per la propera actuació, s’ho va estudiar amb moltes ganes per ser el primer d’actuar sense paper, així poder començar a practicar tota la part d’expressió corporal que el paper requeria, i ell tímid com era de naturalesa, més li costava.
Al director, no l’acabava de convèncer el paper de seductor d’en Pere, hi posava ganes però no era convincent, li faltava expressió, si; se sabia el paper de memòria, era el primer de venir als assajos, mai faltava però li faltava quelcom...
Finalment, després de molts dies de suors, d’assajos davant del mirall, d’hores procurant agafar aquells gestos, aquelles mirades, aquelles postures, per fi el director va donar el seu sí, en Pere ja era un perfecte galant dins de l’escenari (fora ja era una altre història...) i ja estava preparat per triomfar a dalt de l’escenari.

Per fi va arribar el dia de l’obra, no us podeu ni imaginar els nervis d’en Pere, ell estava convençut que era el paper de la seva vida, i així va ser, ho va fer perfecte, qualsevol crític que hagués anat a veure l’obra ho podia corroborar, totes les dones haurien caigut als seus peus... malgrat això, ningú del públic recordava el paper d’en Pere, a la sortida del teatre cap comentari anava destinat a comentar el gran paper del Pere, més aviat la gent ....


(FI DE LA PRIMERA PART...)  

PD: Seguim publicant fotos dels assajos dels Pastorets, ahir dia de pluja i vent, va tocar assaig a les sales, la reportera Míriam ens envia aquestes fotos!






1 comentari:

una que mira i llegeix ha dit...

quan es publicarà la segona part ?
m'he quedat amb ganes de saber el final....