Durant algunes de
les properes entrades, anirem relatant algunes velles històries del món del
teatre: reals, fictícies, autobiogràfiques... qui sap, però de ben segur que
totes poden agafar-se i adaptar-les a la situació actual dels nostres
pastorets... o no!
En Pere era un noi
que li agradava molt fer teatre, havia agafat amb moltes ganes el paper de “seductor”
que el director l’havia donat per la propera actuació, s’ho va estudiar amb
moltes ganes per ser el primer d’actuar sense paper, així poder començar a
practicar tota la part d’expressió corporal que el paper requeria, i ell tímid
com era de naturalesa, més li costava.
Al director, no l’acabava
de convèncer el paper de seductor d’en Pere, hi posava ganes però no era
convincent, li faltava expressió, si; se sabia el paper de memòria, era el
primer de venir als assajos, mai faltava però li faltava quelcom...
Finalment, després
de molts dies de suors, d’assajos davant del mirall, d’hores procurant agafar
aquells gestos, aquelles mirades, aquelles postures, per fi el director va
donar el seu sí, en Pere ja era un perfecte galant dins de l’escenari (fora ja
era una altre història...) i ja estava preparat per triomfar a dalt de l’escenari.
Per fi va arribar
el dia de l’obra, no us podeu ni imaginar els nervis d’en Pere, ell estava convençut
que era el paper de la seva vida, i així va ser, ho va fer perfecte, qualsevol
crític que hagués anat a veure l’obra ho podia corroborar, totes les dones
haurien caigut als seus peus... malgrat això, ningú del públic recordava el
paper d’en Pere, a la sortida del teatre cap comentari anava destinat a
comentar el gran paper del Pere, més aviat la gent ....
(FI DE LA PRIMERA
PART...)
PD: Seguim publicant fotos dels assajos dels Pastorets, ahir dia de pluja i vent, va tocar assaig a les sales, la reportera Míriam ens envia aquestes fotos!
1 comentari:
quan es publicarà la segona part ?
m'he quedat amb ganes de saber el final....
Publica un comentari a l'entrada