...comentava pels passadissos que l'àrbitre era
un babau, que sempre anava amb els altres, que aquest any tampoc, que els jugadors
no es mereixien el sou que guanyaven…
I és que, actuació tan desitjada d’en Pere,
va ser al mateix dia i a la mateixa hora, que el partit de futbol més esperat
de la temporada.
Evidentment, els amics i familiars dels actors
i actrius no es van voler perdre l'estrena (bé, alguns van anar obligats i amenaçats),
però va resultar ser, que els maldecaps del vell encarregat del teatre per localitzar
el soroll que provenia de les butaques no era el de ratolins que es menjaven el
carcoma de la vella sala, sinó eren els auriculars de molts espectadors que amb
fervent emoció seguien els comentaris del locutor histèric .
Sort va tenir en Pere, que el gol decisiu del
partit i que provocà uns aplaudiments involuntaris però inevitables de molts
dels espectadors de l’obra van coincidir en el moment on el protagonista (el nostre
gran Pere) feia un petó apassionat a la dona que tan desitjava.
PD: Per sort no hi ha cap Barça-Madrid els dies dels Pastorets.
Més fotos dels assajos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada