Ensurt a la Font d’en Fargues.

Com bé sabeu, soc veí d’aquest barri de la Font d’en Fargues i em faig un tip de pujar i baixar, carrers i escales. Es clar, diu la meva dona, si vivim en un barri ple de turons al bell mig dels barris del Guinardó, d’Horta i del Carmel. Miris cap a on miris hi ha turons.
El de la Rovira, el del Carmel i el de la Creueta del Coll, i només manca que en baixar cap el Passeig de Maragall apareix allà el davant el Turo de la Peira. Ja ho crec, ja. Aquí, vivim voltats de turons. Però al que anava. Com sempre, un dia per la tarda caminant, millor dit, pujant pel passeig de la Font d’en Fargues, amb l’esma d’anar a petar al Turó de la Rovira, després de pujar pel parc del Guinardó, i poder; aplegat amb la munió de “guiris” que cada dia hi pugen resseguint les nombroses apps que marquen aquest punt del Turó; gaudir d’una preciosa i única posta de sol, contemplant el “Sky Line” de Barcelona..
En arribar a la cruïlla del carrer del Pedrell. Un xivarri i sorolls que sortien del Casal, i vet aquí, que gens enfeinat com estava, amb la curiositat del jubilat per les obres, i molt decidit entro al Casal (així sembles de la casa i ningú t’atura) i segueixo que ressegueixo els sorolls i cops que em cridaren l’atenció, fins arribar, després de caminar per un passadís, enfront d’uns banys, i d’unes sales que hi diu tallers, i pujar amb gran esforç dos trams d’unes sinistres escales a una mena de baixos, on hi trobo una colla de gent vestida de negre, fent unes reformes prou agosarades, penso jo! ..... Al menys pel que us explicaré.
Aquella gent m’explica, no sé què….. de que volen posar rodes a unes cases per traslladar-les mes còmodament. Però, no en tenen prou en fer que les cases caminin amb rodes, diuen que posaran aigua continua a una font que no serveix per beure aigua, sinó per veure-la. No entenc res!. Però el que més em sobte, diuen i m’ho diuen convençuts que estan reformant la casa d’en Pere Botero, i que estan fent una caldera que explotarà pel aires i enviarà tot un regiment de........ dimonis –diuen dimonis- a l’avern. Diuen que s’esberlarà la terra i anirem tots plegats a …… no sé pas a on.
Surto, cames ajudeu-me d’aquell soterrani, després de caminar pels passadissos endimoniats i les escales infectes, ensopego en arribar al bar del Casal i no puc més que sortir corrents al carrer. Potser que vagi als Mossos a denunciar que hi ha revolucionaris al barri!. Tot suat, i angoixat, m’assec un moment al banc que hi ha a la vorera, per descansar de l’ensurt i de les pujades que abans explicava.

 Quan….. ximplet de mi, miro un cartell penjat de la façana del Casal que diu Els Pastorets 2019, dies, 15,21,22 i 28 de desembre del 2019. Si encara em trobeu al banc, si us plau, reanimeu-me.

Higini