Àngels de negre

Aquest diumenge, passejant per la Font d’en Fargues, he sentit gatzara en passar per davant del Casal. La porta era oberta. La curiositat ha fet que tragues el nas i renoi..., un homes de negre he vist voleiant per l’escenari del teatre. En preguntar que era, molt solemne un que semblava que manava m’ha dit, son els homes de negre. Jo he restat amb uns ulls com a fanals. Si, home,si -hem digué-, el senyor que semblava que manava, estem preparant una obra de teatre i aquest homes s’encarreguen de que tot sigui a punt. 

Ah!... he dit jo amb la boca oberta.

A les hores l’home, ha començat explicar-me unes coses que per mi han sonat molt entranyes. Aquí on els veus, aquestes homes, que son gent normal en la seva vida real, es transformem i fan meravelles, amb quatre trossos de fusta, uns claus, uns talls de roba i molta imaginació.

En preguntar com ho feien, hem digué, fixis si són meravellosos, que son capaços de muntar un bosc tenebrós, un altre bosc gelat, fan néixer uns arbres d’uns retalls de roba vella. Creen unes roques envellides. Son tan ferms que del no res, munten una casa a la que fins i tot li donen la volta, i en sembla un altre. I no es queden aquí, munten un temple jueu i fan aparèixer uns àngels del cel, que sempre guanyen a uns essers banyuts que viuen a l’avern. Fan esclatar unes Calderes d’en Pere Botero i a base de fum fan sonar sempre l’alarma del Casal. Per acabar-ho d’adobar munten un mercat ambulant en una plaça del poble i fan brollar aigua del no res. Per acabar-ho de rematar monten un Pessebre a Betlem i fan que el nen Jesús aparegui en un bressol amb la Verge.

 A que no t’ho creus?, m’ha dit el senyor que sembla que manava. I jo rascant-me la barba i rumiant -he dit-. “Potser, si que m’ho creure, de menut havia vist uns Pastorets en aquest Casal i tot el que hem dius, ja ho he viscut o l’he somiat.”

 I tant home!, i tant!, hem digué l’home que semblava que manava, això són el Pastorets i aquesta tarda hi ha assaig general amb vestuari, així que aquest homes de negre, han estat capaços de fer tot el que li he dit.

 En obrir el teló gracies a uns homes de negre, millor, Àngels de negre, farem realitat tot el que l’hi he dit.

 Renoi, he pensat, no hem resta mes remei que venir a veure una de Pastorets al Casal, encara que diuen, que les entrades ja quasi són exhaurides. Apa nois correm-hi tots.