Ja ho sé!, hi ha un assaig!. Però noi quin enrenou. Que veuen els meus ulls?. Un director que fa d'actor. Uns actors que fan de directors. Els pastors que fan d'àngels. Uns àngels que són dimonis i uns dimonis que són pastors. Deixa'm que netegi les ulleres, potser estan brutes?
No, no, hi ha un sacerdot que ho beneeix tot. Unes dones que escurça'n uns vestits que s'han emprovat tota una colla. Dones cusin un teló. Estan apedaçant-lo. Uns homes vestits de negre trafegant amb un plegat d'estris estranys. Unes escales endimoniades. Unes cavernes infernals, fins i tot hi ha les Calderes d'en Pere Botero. De cop un ensurt!. Surt boira de l'escenari, ara fum, ara foc, hi ha trons i música celestial. Una apuntadora que va seguint a tothom. S'encenen les llums i enlluernen a tots. Em refrego els ulls i m'adono que hi ha corredisses per tota la sala i de cop torno a veure canalla fent xivarri. Ja no me'n recordava, tot això és possible gràcies a la Màgia dels Pastorets del 2018. Ja hi tornem a ser-hi. De nou ja hi som tots i tothom es multiplica per la sala, fen de tot.
Uns pares seuen, bocabadats veien els seus fills, assajant. Estan corpresos veient com estan d'atents?. Com segueixen les instruccions dels directors. Noi com refinen els balls, i quadren els moviments escènics. Que bé han resolt els quadres en què hi surt tothom.
És un gran esforç, al voltant de vuitanta persones per aixecar el muntatge tradicional dels Pastorets del Casal de la Font d'en Fargues. Uns vailets, ens expliquen una antiga història, que no per vella deixa de ser atractiva per tothom. Per damunt de tots a la mainada, que avui deixa el pares bocabadats, i que faran les delícies de tota la família el dia de la representació.
Així que família, si voleu veure aquest esperit del qual us parlo, caldrà que vingueu al Casal a veure els Pastorets d'en Josep M. Folch i Torres. Paga la pena, no us penedireu pas! Estareu una estona entretinguts i veien com els vostres fills, néts i els seus companys, transmeten una sèrie de valors que avui els fan fer pinya, actuant dalt d'un escenari, només perquè els gaudim.
I de veritat, aquest esforç no té preu.
Higini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada