19 de juny 2011

Portes obertes


L'amor va venir en Taxi i la Julieta va relliscar, el Sr Parramon va voler ser Ell i Ella i i un llarg etc etc aquestes obres i més van fer riure a més d'un i una que malauradament ja no és entre nosaltres (un altre record per en Josep) i que no podrà gaudir d'un nou casal adaptat als temps moderns que ahir obria les seves portes per deixar-se veure ben net i renovat.
Els riures tornaran a sentir-se dins d'una sala totalment renovada, amb seients que s'aixequen i s'en van, amb llums i so que funcionen amb un ratolí i vestuaris amb més d'una cadira.
El nostre grup des de que gràcies en Jesús i l'Àngels i la vella tropa d'Hostrafrancs va aterrar a l'atrotinat casal, el teatre va començar a formar part de la vida del barri, els nostres avis esperaven il·lusionats tornar a riure amb “srs tacanyos”, amb vells rondinaires, amb dones de condició poc formal, amb homes amb trastorns de personalitat...
El Casal ha canviat, segur que ara s'assajarà millor, segur que ara ja no es passarà fred, però corren temps difícils, deixem que el teatre i la seva gent doni un bri d'alegria i reparteixi somriures, recuperem l'esperit dels 90, un servidor està convençut que més d'un ho agrairà.

1 comentari:

Anònim ha dit...

sembla que el grup te una llarga historia...enhorabona per la resistencia malgrat tots els inconvenients... esperem continuar gaudin del vostre treball i dedicació. gràcies.